L’«odi patològic» dels EUA a la Cuba castrista

Fa només uns dies, l’alcalde republicà de Miami, Francis Suárez, va defensar un eventual bombardeig de Cuba pels Estats Units com a manera de desfer-se d’una vegada del règim castrista. En declaracions a la premsa, Suárez, d’origen cubà, va suggerir que la superpotència podria intervenir militarment l’illa com va fer ja al seu dia a Panamà i, per mitjà de l’OTAN, a Kosovo. Aquestes declaracions no sembla que hagin escandalitzat cap d’aquests mitjans que no es cansen de criticar la repressió, ben real, a l’illa mentre s’obliden de les dècades d’embargament nord-americà. Una de les poques excepcions en aquest panorama unànimement crític amb la realitat cubana és la revista nord-americana ‘CounterPunch’, el director de la qual, Jeffrey St. Clair, parla d’«odi patològic» dels EUA a un petit país que no amenaça la superpotència. Com recorda St.Clair als molts oblidadissos, els EUA van intentar ja un cop envair l’illa, recorrent a cubans exiliats: forma part dels llibres d’història el vergonyós episodi de la badia dels Cochinos durant la presidència del demòcrata John Fitzgerald Kennedy. Washington ha intentat també en diverses ocasions assassinar Fidel Castro amb els mètodes més estrambòtics, ha finançat insurreccions, ha fet servir armes biològiques contra les seves collites i no ha deixat de malparlar de l’Havana a la Comissió de Drets Humans de l’ONU. Amb el recolzament de la CIA, grups vinculats al terrorisme anticastrista van introduir el 1971 a l’illa la febre porcina, que va obligar al sacrifici de mig milió d’animals. I el mateix Govern cubà va culpar també al seu dia el país veí d’una epidèmia de febre de dengue que va acabar amb la vida de més d’un centenar de nens. Per si tot això fos poc, terroristes cubans i veneçolans amb base als EUA van fer caure l’octubre de 1976 un avió civil amb 73 ocupants a bord que es dirigia des de Barbados a Jamaica i tenia com a destinació final l’Havana. Documents de la CIA desclassificats anys després van demostrar que l’agència nord-americana tenia coneixement dels plans d’aquests grups anticastristes d’atacar un aparell de Cubana de Aviación. La resposta de l’Havana a aquestes provocacions va ser «exportar» a Miami elements criminals, alguns dels quals, denuncia St. Clair, dominen avui «l’escena política i econòmica» de Florida. Amb tots aquests antecedents, el president Donald Trump es va permetre acusar Cuba de promoure el terrorisme internacional i, en un clar intent d’asfixiar-li l’economia, li va imposar 231 noves sancions que, de moment, el seu successor demòcrata, Joe Biden, no ha aixecat. S’oposen, en efecte , a qualsevol relaxament polítics poderosos com els senadors Marco Rubio i Rick Scott, de Florida, o el demòcrata Bob Menendez, de Nova Jersey, a més d’organitzacions com Resistencia Cubana, coalició de grups anticomunistes que advoquen directament per envair l’illa. Com a resposta a la pandèmia actual del coronavirus, els científics cubans han desenvolupat diverses vacunes, però la campanya de vacunació es ressent allà de la falta de xeringues, una de les conseqüències del dur embargament. Cuba és –ningú pot negar-ho– un règim de partit únic que persegueix els dissidents i que, més tard o més d’hora, haurà d’evolucionar democràticament per molt que s’hi resisteixin els seus governants actuals. Però declaracions provocadores com la de l’alcalde de Miami només aconseguiran retardar aquest procés necessari.

L’«odi patològic» dels EUA a la Cuba castrista

L’alcalde de Miami ha demanat bombardejar l’illa. Declaracions com aquesta només fan que retardar la democratització necessària de l’illa

El més llegit