Salut o peles

En salut pública parlem de la paradoxa de Rose, que diu que quan realitzem una acció dirigida a protegir la salut de la comunitat, sovint el seu benefici recaurà sobre el conjunt de la societat, però les càrregues recauen sobre unes quantes persones o grups concrets. És el gran dilema entre bé públic i drets individuals, molt present en l’actualitat mediàtica i jurídica amb la gestió de la pandèmia de la Covid-19 i, en menor escala, en la crisi de la carn vermella. La salut pública té com a funció essencial la protecció i prevenció de la salut de la comunitat i això implica buscar l’interès i el bé comuns. D’una banda tenim la Covid-19. Malgrat la importància indubtable de la vacunació, les dificultats per frenar-la i la seva evolució amb les noves variants la fan insuficient, amb la qual cosa és necessari continuar utilitzant les ja clàssiques mesures no farmacològiques: distància, mans i mascareta, juntament amb eines més restrictives com els tancaments, els límits de moviments, les quarantenes, confinaments i tocs de queda. Obviament, això té una forta repercussió econòmica, especialment sobre determinats sectors, i implica limitacions importants dels drets individuals. Després d’un any i mig de crisi hi ha una important contestació davant aquestes mesures i, a més, s’està judicialitzant el tema amb denúncies i sentències contradictòries. A això s’afegeix el debat, menys marcat a casa nostra que en altres països, sobre la necessitat o obligació de la vacunació contra la Covid i l’establiment de certificats i limitacions a aquells que no estiguin vacunats. D’altra banda, en les últimes setmanes, el ministre de Consum, Alberto Garzón, va desenterrar, amb certa falta d’habilitat, la vella recomanació de l’OMS i del món científic sobre la conveniència de limitar el consum de carn vermella pel seu impacte sobre la salut de les persones i el medi ambient. També és funció de les administracions i, especialment, de la salut pública, advertir sobre els riscos de determinades conductes com el consum de drogues, tabac, l’alcohol i també la carn vermella, i fins i tot limitar-les. Però això implica la queixa del sector econòmic de la carn al considerar que, en un entorn de dificultats econòmiques importants, aquesta recomanació els perjudica greument. Però, quina és l’alternativa? No diem res? No limitem res per no perjudicar determinats individus i sectors? Estarem fent la nostra feina? Davant aquests dilemes, salut o peles, interès col·lectiu o drets individuals, ¿com podem tenir clar què seria millor fer? Alguns parlen del balanç cost-benefici: Quant val una vida? Quina quantitat de diners estem disposats a deixar de guanyar o perdre per disminuir l’impacte o el risc d’una malaltia? Fins a quin cost és sociablement rendible evitar una infecció o una mort? Hi ha eines per calcular-ho. Recordem que un perill és la capacitat de causar un mal, mentre que el risc és la probabilitat que aquest mal es produeixi en realitat, en unes circumstàncies determinades. En general, no podem eliminar el perill, però sí que podem actuar sobre el risc. No podem oblidar els costos de disminuir els riscos. Salut i economia estan íntimament relacionats, però ¿no és massa dur reduir-ho tot a un «quant ens costarà això» i decidir que més val no perjudicar l’economia tot i que s’incrementi el risc? És dur, però la senyora Ayuso i alguns altres ho han fet. També és molt fàcil parlar des del palau d’ivori de la ciència sense les responsabilitats d’assumir-ne les conseqüències. Salut per sobre de tot. També hi ha qui ho fa. Com podem desfer l'atzucac? El tema radica a preguntar-se si és justa la decisió. És ètic això que es planteja? Una decisió que, en polítiques públiques i davant els drets individuals i interès col·lectiu, ha de complir 5 requisits: ha de ser efectiva i proporcional, ha de respondre a una necessitat real, ha de suposar la interferència mínima possible en els altres i ha d’estar àmpliament justificada davant la comunitat. Afegim la despolitització i anirem millor. No sé com ho veuen vostès, però per a mi, el bé públic justifica les limitacions dels drets individuals. Una altra cosa és pal·liar els danys que originen aquestes limitacions.

El més llegit