Aquest bolet gegant, en blanc i negre, que associem universalment a l’explosió de la bomba atòmica a Hiroshima, torna de forma recurrent a sortir a les nostres vides cada agost en forma de fotografia, record visual de la televisió, dels diaris. Al Japó, on es va desencadenar l’infern del segle XX, l’homenatge constant l’han encarnat els supervivents i el seu relat. No és només una foto: és la història del que feien en aquell precís moment de l’explosió. Si eren a cobert, si els acompanyava un germà, o van buscar la mare, estenent la roba, despreocupada segons abans. L’anècdota, real, fa més viva que qualsevol altra cosa l’emoció i l’impacte del que va passar.