Que callin. Que callin d’una vegada. Que deixin de cridar. No pot concentrar-se. Només les sent a elles. Veus de llot, enganxoses i ombrívoles. Veus sulfúriques, corrosives i feridores. Veus que exigeixen i, alhora, anul·len. Que enreden els passos, que obstaculitzen els somnis. Que paralitzen. Que sotmeten. Són els dimonis del cap. Així els va anomenar Simone Biles, la rutilant gimnasta nord-americana de 24 anys, a l’abandonar els Jocs de Tòquio el 2020. Ella, la dona sorprenent, l’admirada. L’orgull dels negres. El reflex per a totes aquelles sobrevivents d’abusos sexuals. Massa pes per a les seves espatlles. I ara, un apunt més a la seva biografia: el valent anunci dels problemes de salut mental. ¿Pes o alleujament?