¿Un bloqueig destructor?

Dijous, Pedro Sánchez i Pablo Casado, en les rodes de premsa, van venir a donar per acabat el curs polític. Amb un balanç negatiu, ja que es va confirmar que el molt petri mur de l’alta crispació, que ha estat marcant la legislatura, no se suavitzarà i és probable que persisteixi indefinidament. El temor ara és que aquesta crispació duri tota la legislatura, fins a finals del 2023, i comporti no només el bloqueig polític, sinó també l’institucional, amb la no-renovació i la parcial paralització i pèrdua d’autoritat moral de dues institucions clau de l’Estat de Dret com el Consell General del Poder Judicial, l’òrgan de govern dels jutges, i el Tribunal Constitucional. ¿Com s’ha pogut arribar fins aquí? Perquè els constituents, en el clima de superació i consens de la Transició, mai van arribar a pensar que els dos grans partits (llavors UCD i el PSOE) serien incapaços d’acordar nomenaments rellevants que requereixen majories molt qualificades per a la renovació de les principals institucions. No és una cosa del tot nova, perquè el PP ja les va retardar molt en legislatures anteriors, quan era minoritari al Congrés, però mai s’havia arribat fins a l’extrem actual. Ara es pot témer que els nomenaments del CGPG i del TC estiguin congelats des del 2018 fins a la pròxima legislatura, que s’hauria d’obrir el 2024. I la crispació i la paràlisi institucional no auguren res de bo per a l’estabilitat política, l’absència de la qual pot tenir conseqüències negatives sobre l’economia i el benestar social. A un país partit li costarà generar la confiança convenient. Sánchez culpa del bloqueig el PP i remarca que el CGPJ ja fa 968 dies que està pendent de renovació i que Casado no compleix el que diuen les lleis i la Constitució. Casado contesta: «I el teu més». I acusa Sánchez de no pactar la renovació ni de voler canviar l’elecció del CGPJ. Oblida que la llei és la llei –cosa que tant recrimina a l’independentisme– i que amb aquesta llei es va renovar el CGPJ amb Aznar i Rajoy. Per a Casado, el Govern central està «en recessió» i demana eleccions ja perquè els espanyols enyoren el PP. Sánchez contesta amb un balanç acceptable en la lluita contra la pandèmia –Espanya és un dels països amb més percentatge de població vacunada, el 55%– i amb les previsions, avalades per l’FMI, que diuen que som un dels països que més creixerà el 2021 i el 2022. I les dades de la creació d’ocupació, 465.000 en el segon trimestre, són allà. Per això vol acabar la legislatura, a què fixa l’objectiu de la recuperació econòmica, aprofitant la gran oportunitat dels fons europeus. Però Sánchez té un govern de coalició que aguanta amb problemes, manca d’una majoria parlamentària sòlida i ha d’afrontar un Tribunal Constitucional –s’ha vist a la sentència sobre l’estat d’alarma– gens pròxim. I aquesta sentència no només el perjudica, tampoc ajuda a saber com Espanya podria afrontar una nova i agressiva onada de la pandèmia. A més, la humiliant derrota a Madrid ha deixat un horitzó electoral incert malgrat el sorprenent i recent reajustament ministerial. Però si Sánchez afronta un calvari, el líder del PP no ho té millor, tot i que només sigui per allò que «el poder desgasta... el qui no el té». I totes les enquestes que donen una estreta victòria a la dreta –que no són totes– prediuen una aliança PP-Vox que molts ciutadans, fins i tot conservadors, veuen amb recel. A Alemanya i França l’extrema dreta no és un aliat ni respectable, ni estimat, ni admès. Per això l’amalgama de part del discurs d’Isabel Ayuso amb el de Vox no tranquil·litza gens i no agrada als líders de més èxit del PP, com Nuñez Feijóo. I falta espai per parlar de les conseqüències polítiques dels indults i de l’absència del nou president català, Pere Aragonès, a la Conferència de Presidents, no preparada amb l’exigible diligència. Temps hi haurà d’analitzar-ho els diumenges d’agost. La conclusió, a 31 de juliol, és que Espanya va millor que altres països en vacunació i recuperació econòmica, però que el bloqueig polític i institucional és un monstre de set caps. Capaç de destruir-ho tot.

¿Un bloqueig destructor?

Seria gravíssima la no-renovació del Poder Judicial i del Constitucional fins al 2024

El més llegit