Dubto que hi hagi tantes versions d’un poema com les que conec, en català, de ‘Funeral Blues’, el magnífic cant de W. H. Auden davant la mort de l’amic, de l’amant. Aquesta peça es va fer famosa perquè sortia en una escena de ‘Quadre bodes i un funeral’. Evidentment, la recitaven a l’episodi del funeral. Els lectors acostumats a la poesia segurament ja la coneixien, però així va acabar sent de consum majoritari. És una exigència al món perquè se sàpiga que ha mort aquell que estimàvem. I perquè s’aturi, perquè parin els rellotges i perquè els telèfons deixin de sonar. El poema no ho aconsegueix: tots sabem que la Terra gira igual sobre el seu eix, indiferent, mentre vivim l’íntim, inajornable dolor. El mateix Auden ho reconeixia: «For poetry makes nothing happen», la poesia no fa que passin coses. Però ‘Funeral Blues’ és un reclam urgent, un crit inútil per crear un parèntesi davant la mort. I acaba amb aquest vers: «For nothing now can ever come to any good». Miquel Desclot el tradueix així. «Que res nou ja res de bo durà», que és gairebé com ho llegeix Salvador Oliva: «Perquè ja res pot dur-me res de bo». Narcís Comadira el transcriu d’una altra manera («Perquè res ja des d’ara no podrà fer-se gran») i Marcel Riera, en una quarta versió, diu: «Perquè ja res tornarà a ser com abans».