Es tracta de simular que aquí no ha passat res, que ni l’independentisme està de capa caiguda, ni molts dels seus líders van reconeixent que la via unilateral és una via morta, ni els seus palanganeros a la premsa estan plegant veles, ni els condemnats han d’agrair al Govern espanyol la seva llibertat. Res, aquí no ha passat res, però per escenificar-ho hem de trobar una cosa que hagi resistit sense esquerdar-se als atacs del malèfic Estat espanyol, una cosa que simbolitzi que els llacistes no es rendeixen mai, una cosa que demostri al món que Catalunya és una potència mundial, un estendard, un gest heroic a què els fidels es puguin agafar mentre pensen que quins grans semideus tenen com a líders: la paella de la Rahola.