Davant la dificultat per resoldre els grans problemes del país, que són els socioeconòmics en el seu sentit més ampli, la política espanyola s’embotella en guerres culturals. Dos exemples recents. La llei trans, sobre la qual vaig escriure fa unes setmanes i que em sembla un disbarat. Coincideixo amb les feministes quan denuncien que esborrar el sexe biològic posa en perill la base jurídica de les lleis d’igualtat, i que la ideologia transgènere pot acabar accelerant procediments irreversibles com la cirurgia i l’hormonació en adolescents sense que rebin atenció psicològica o mèdica. Ja hi havia una llei del 2007 per a la transsexualitat, que podia millorar-se sense necessitat d’aquest salt en el buit cap al transgenerisme. Que hi hagi un clam tan transversal a favor de la nova llei a l’enquesta d’EL PERIÓDICO només demostra que molt poca gent sap de què va realment, ja que confon allò trans amb el reconeixement dels drets LGTBI. Vist així, celebrem almenys que fins i tot els votants de Vox hi donin suport aclaparadorament (68%).