‘La maravillosa señora Maisel’, ‘Gambito de dama’... vaig disfrutar les sèries, però em vaig sentir decebuda, gairebé estafada, quan vaig saber que les protagonistes eren pura ficció, que no havien existit ni aquesta jugadora d’escacs ni una humorista mare de família que triomfés en clubs de Nova York als anys 50. Però ¿potser no són ficció la major part de sèries i pel·lícules i tot i així ens emocionen? ¿I per què són més atractives si estan inspirades en fets reals? La relació entre realitat i ficció va ser sempre delicada, però més encara des que es van imposar els ‘realities’ i els informatius van començar a donar-nos les notícies amb tractament de fulletó.
La tribuna Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Senyores de veritat, senyores de mentida
El que tantes vegades prenem per realitat està tan construït i calculat com els relats de ficció, però si la ficció ens continua atraient és perquè també reflecteix la realitat interna de l’autor o autora
El més llegit
- Sandro Rosell i els seus amics especials de presó: dos funcionaris, dos exinterns i un capellà
- Cunyades de luxe en la gala més top
- Un nou vídeo de l’atropellament massiu a Cornellà revela que la conductora ja havia arrossegat aficionats abans
- RTVE demanarà una auditoria del televot espanyol després del suport aclaparador a Israel
- Àustria guanya Eurovisió i Melody s’immola