Fantasmes a Taipei

Si l’altre dia parlava d’esgarrifances japoneses, avui intentaré que us estremiu amb un parell de llegendes urbanes que em van explicar quan vivia a Taipei, el 2007. Allà s’expliquen moltes històries de fantasmes. Els taiwanesos són molt supersticiosos (els estrangers, per exemple, vivíem al pis 4 de la residència, el seu número de la mala sort) i se les creuen «per si de cas», deien. Una de les més famoses del país (tant que fins i tot hi ha una pel·lícula que s’hi basa lleugerament, ‘El puente maldito’, a Netflix) és la del fantasma que diuen que s’apareix a l’estany de Lluna Borratxa, a la Universitat Nacional de Taiwan, on estudiava. És un lloc encantador, una llacuna verda amb una pagoda que sembla que floti a l’aigua, i on no és possible arribar perquè no té pont. De dia és habitual trobar estudiants i parelles passejant per allà. Malgrat el nom, al llac no es fan ‘botellons’. De fet, a la nit és un lloc que s’ha d’evitar, tal com ens va explicar la nostra profe de xinès un dia a classe, quan li vaig dir que de nit m’agradava passejar en bici pel campus. Es va posar molt seriosa i em va dir que, sobretot, no m’hi acostés. I va explicar que deien que una noia, a qui havia deixat el nòvio, s’havia suïcidat tirant-se a l’aigua, i que ara vivia a la pagoda i rondava el llac a la nit. Adoptava la forma d’una noia normal, i si eres un noi et preguntava si volies ser el seu nòvio i llavors se t’enduia i t’ofegava perquè estiguessis per sempre amb ella. Vaig anar un munt de vegades més al llac, però, per desgràcia, mai hi vaig veure res estrany. Més endavant, quan vaig començar a llegir més sobre el gènere, em vaig adonar que aquell fantasma era una dama blanca, un esperit femení present en moltíssimes cultures (des de la ‘llorona’ mexicana als ‘yurei’ japonesos, per anomenar-ne només dos) i que sovint transcendeix les fronteres del conte de fantasmes per convertir-se en protagonista de llegendes urbanes com aquesta. El carrer de Xinhua, que passava per davant de la nostra residència, era un altre lloc amb llegenda. Es convertia en un túnel que passava sota una muntanya que havia sigut un cementiri immens. D’aquest túnel es deia de tot: que hi havia més accidents que en cap altre lloc de la ciutat o que si hi entraves podies conduir i conduir sense arribar mai al final. Fins i tot tenia una variant de l’autoestopista fantasma, una llegenda urbana amb un patró que es repeteix a tot el món. A Taipei, el protagonista era un estudiant que, de matinada, tornant a casa amb moto (el mètode de transport més popular de l’illa), es trobava una noia al costat del túnel. S’oferia a acompanyar-la i ella pujava a la moto, però quan arribava a l’adreça que li havia dit la noia, ell de sobte s’adonava que havia desaparegut. I tantes altres llegendes, amb exorcismes i karaokes encantats i cançons maleïdes... i quina nostàlgia de quan les úniques esgarrifances que sentia eren les de les històries de por, i no les de la vacuna.

Fantasmes a Taipei

D’aquell túnel es deia de tot: que hi havia més accidents que en cap altre lloc de la ciutat o que podies conduir i conduir sense arribar mai al final

El més llegit