Hem passat del campionat europeu de futbol als Jocs Olímpics sense gairebé temps per recuperar l’alè, malgrat que ens trobem enmig d’una altra onada del maleït virus que, si ha permès alguns espectadors als camps de futbol, els impedirà a Tòquio. Aquestes seran unes Olimpíades estranyes perquè se celebren amb un any de retard, perquè les preocupacions de salut predominaran perquè molts atletes estan infectats i aïllats, i perquè només el 22% dels japonesos les desitgen, ja que a l’estar vacunats menys del 20% temen que els Jocs actuïn com un superdifusor del virus. Per això són molt impopulars, i el 40% dels japonesos volien que es cancel·lessin, una cosa que només ha ocorregut el 1916, el 1940 i el 1944. El resultat és que de ser un esdeveniment que projectés al món la potència del Japó, s’ha convertit en un fracàs econòmic i d’imatge del qual s’aparten polítics i patrocinadors. Tot això desperta dubtes sobre el moment i sobre el mateix model dels Jocs, que alguns consideren més propi del segle XIX que del XXI.