El capitalisme fàl·lic viatja a l’espai

Després de viatjar en un coet fàl·lic fins a la frontera de l’espai, situada a 100 quilòmetres, en un anada i tornada que amb prou feines va durar 11 minuts (dels quals només quatre van ser d’ingravidesa), Jeff Bezos, propietaroi d’Amazon i multimilionari, ha trobat la solució a la crisi climàtica. Proposa crear ciutats orbitals i instal·lar-hi les empreses que més contaminen a la Terra. No és una idea altruista, és la visió d’un gran negoci per a ell, i altres com ell. Aquesta carrera d’astronautes milionaris, en què participen Richard Branson, propietari de Virgin Galactic, i Elon Musk, creador de Tesla, és una metàfora del món pandèmic en què encara estem i una resposta a la pregunta que ens fèiem fa unes setmanes: ‘no, no en sortirem millors’. Som la mateixa espècie prepotent i depredadora. Jon Stewart, humorista i expresentador de Comedy Central, ha penjat un vídeo en el seu compte de Twitter en què defensa que és un assumpte de testosterona i narcisisme. Els tres grans, i qui sap si n’hi haurà més, buscant la glòria i el negoci a bord de naus en forma de penis. Criticar-los aquest espectacle recordant-los la fam, la pobresa i les desigualtats que pateix gran part de la humanitat, podria semblar demagògic. És possible que el desenvolupament espacial privat generi avenços per a tothom. De moment només tenim la realitat. 150 milions de pobres extrems Segons el Banc Mundial, aquest any hi haurà 150 milions de pobres extrems (persones que viuen amb menys de dos dòlars al dia). L’ONU ha denunciat un increment de la violència contra les dones. Només al Regne Unit, les trucades de socors van augmentar un 700%. Milions de dones s’han vist confinades al costat del seu maltractador. Tan bon punt va aterrar del seu viatge, Bezos va donar les gràcies als seus empleats i clients «per pagar-li el viatge». ¿Està fora de la realitat o és cinisme? Potser va intentar ser graciós. ¿Agrair als seus empleats sense dret a sindicar-se, sotmesos a horaris d’esclavitud, sense gairebé temps per anar al lavabo i amb uns alts objectius de productivitat que fomenten l’estrès? Només va faltar agrair-l’hi també a tots els nord-americans, comprin o no comprin en els seus negocis. Hauria sigut lògic: ells també han finançat de manera indirecta. Amazon, com altres grans empreses als EUA, no paga impostos federals. Bezos no va aportar res a l’erari públic dels EUA el 2007 i el 2011. Musk, ni un cèntim el 2018. Així qualsevol va a la lluna, o més lluny. Més capitalisme salvatge Passarà la pandèmia i continuarem immersos en aquest capitalisme salvatge que va tallar les brides que el limitaven, imposades després de la Gran Depressió per evitar la barra lliure que va portar al desastre. S’hi van afegir altres després de la Segona Guerra Mundial per competir amb l’URSS. Es parlava de «capitalisme amb rostre humà». On abans hi havia dissimulació, ara hi ha ostentació espacial. Tot va saltar pels aires en els anys vuitanta del segle XX amb la revolució ultraconservadora de Donald Reagan i Margaret Thatcher, que va liberalitzar els mercats. El de l’electricitat que ara paga tan car, també. Prometien preus més barats i serveis competitius després de privatitzar les empreses públiques. Va ser una estafa de què s’han lucrat molts dels que no paguen impostos. Aquesta tornada a la situació dels anys vint va provocar la crisi del 2008. Avui manen els mercats financers, no tant la política, i molt menys els ciutadans. Un atac coordinat des de Wall Street i voltants va posar de genolls Grècia el 2009 i un altre de similar va estar a punt de tombar l’euro el 2012. Vivim en democràcies formals sotmeses al dictat d’uns consells d’administració sense rostre que no es presenten a eleccions. Catàstrofe climàtica La pandèmia ha sigut una aturada sobtada. Era una oportunitat per repensar aquest sistema de producció i de riquesa que explota persones i destrossa el clima. Contra el virus, existeixen les vacunes; contra la catàstrofe climàtica només tenim la prevenció. Una vegada creuat un llindar que no és llunyà, el desastre serà irreparable. Hi haurà guerres per l’aigua i desplaçaments massius. Potser Bezos i altres com ell sentin que aquest planeta no té futur i és necessari crear una xarxa de ciutats espacials on puguin sobreviure els elegits, com en una pel·lícula de ciència-ficció. Els elegits són els que elegeixen. Abans han de resoldre la seva immortalitat. Una de les iniciatives més divertides va tenir lloc a la plataforma Change.org. Recollien firmes perquè no es permetés a Bezos tornar a la Terra. En va aconseguir prop de 200.000. Almenys, ens queda l’humor, i ens queda Jon Stewart.

El més llegit