L’essència del llenguatge és fer possible una infinita quantitat de seqüències i combinacions a partir d’un número reduït de recursos. Hi ha noves paraules per descriure noves realitats, però el que importa no és la novetat, sinó la capacitat d’establir variacions. Els anomenats ‘emojis’ funcionen igual que un llenguatge. Incipient i escàs, però llenguatge al cap i a la fi, que en molts casos arracona l’enrevessada sintaxi per a una brillant economia de mitjans. Diuen molt en molt poc espai i, d’altra banda, admeten incorporacions per acostar-se als escenaris contemporanis.