Aquest hauria d’haver sigut un article en què parlés de les obres de teatre que havia vist al Festival Grec, de les estrenes de cine, dels esdeveniments culturals de la ciutat. Però no ho serà. Suposo que imagineu per què. Segur que algun amic o amiga vostre es troba en la mateixa situació, potser fins i tot vosaltres. Sí, ho han endevinat, estic confinada. I això implica que no he pogut fer res del que tenia planejat per a aquests dies. I aquests esdeveniments quedaran en uns bonics llimbs de cultura no consumida, de vida no viscuda. I és una llàstima, perquè justament aquesta setmana venia mogudeta. La primera cita que tenia era al teatre El Maldà, on tenia entrades per veure ‘Una galaxia de luciérnagas’, d’Aina Tur, amb una immensa Anna Alarcón. Dic immensa perquè no necessito veure actuar Alarcón per dir que és sublim. La conec bé, l’he dirigit en diverses ocasions i és, sens dubte, una de les millors actrius d’Espanya. Aneu a veure-la, vosaltres que podeu. Mai he volgut fer crítica de teatre ni en aquest diari ni a cap altre mitjà, sobretot perquè em dedico a aquest ofici i no em semblaria gens ètic. Però, en canvi, quin gust poder parlar sense embuts del que no he vist, del que no s’ha passat.