Fa poc he vist com uns operaris muntaven una bastida. És una feina arriscada que inclou la velocitat amb què va pujant i els equilibris que es van construint a mesura que s’eleva. Tot és un joc de proporcions en un entorn d’inestabilitat. Un espectacle magnífic que reclama un absolut menyspreu pel vertigen i una combinació de traça i força. M’imagino que els operaris que van muntar la bastida de Tarragona, que ha de servir per restaurar la famosa Torre de Minerva, un vestigi senzill i corpulent, del segle II aC, també es van arriscar. Però devien comprovar que l’estructura era fràgil i van decidir  foradar les pedres romanes per tal que la bastida tingués més consistència. Hi van fer dotze forats, un dels quals va afectar fins i tot el relleu de la deessa de la saviesa i les arts, mig relleu, per ser exactes, que és el que es conserva.