La producció d’aliments Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Amb el menjar no es juga

La transició a sistemes d’alimentació més sostenibles i resilients davant el canvi climàtic és un dels eixos prioritaris en les polítiques europees

El tomàquet de la nostra amanida ha necessitat 13 litres d’aigua, tres mesos de terra fèrtil, pesticides i fertilitzants artificials, mà d’obra per a recol·lecció, transport i venda. La producció del tomàquet, com de la resta dels aliments, deixa una petjada hídrica important, a més d’una empremta de carboni, totes dues multiplicades per la ineficiència: un terç dels aliments es desaprofiten. A això, cal afegir-hi les següents tendències: menys pluges, sequeres més freqüents, un descens de la fertilitat de la terra cultivable derivada de l’augment de la temperatura, i una població de 10.000 milions de persones amb necessitat d’alimentar-se per al 2050. Totes les variables impliquen una disminució de l’oferta, per la qual cosa, si no es fa res, és inevitable l’increment del preu dels aliments frescos.