El tomàquet de la nostra amanida ha necessitat 13 litres d’aigua, tres mesos de terra fèrtil, pesticides i fertilitzants artificials, mà d’obra per a recol·lecció, transport i venda. La producció del tomàquet, com de la resta dels aliments, deixa una petjada hídrica important, a més d’una empremta de carboni, totes dues multiplicades per la ineficiència: un terç dels aliments es desaprofiten. A això, cal afegir-hi les següents tendències: menys pluges, sequeres més freqüents, un descens de la fertilitat de la terra cultivable derivada de l’augment de la temperatura, i una població de 10.000 milions de persones amb necessitat d’alimentar-se per al 2050. Totes les variables impliquen una disminució de l’oferta, per la qual cosa, si no es fa res, és inevitable l’increment del preu dels aliments frescos.