Un noiet de Santa Coloma de Farners, Josep Beulas, vagareja per un carrer de la vila i s’atura davant una botiga on venen de tot. En diuen Can 65 i la regenta el senyor Carles Vilallonga. S’atura davant l’aparador i mira una capsa de pintures. Pregunta què val. Vilallonga li contesta: “Quants diners tens?”. El noi no en té gaires, treballa venent caramels en un cinema. Fan un tracte: “T’emportes la capsa i em vas pagant una mica cada mes”. Un dia, el jove Beulas arriba a la botiga amb el seu primer quadre. Vilallonga se’l mira i li diu: “No cal que em paguis res més. Amb això en tinc prou”. De tot això fa quasi cent anys.
Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Apunts sobre Beulas, pintor
És un descobriment magnífic, sobretot el d’uns paisatges que em fan pensar en el Zoran Mušič dels dàlmates, esquerps i enigmàtics, desolats i fèrtils en la memòria
zentauroepp39539808 jos beulas pintor170803193942
Temes:
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"
- L’enfonsament d’un projecte
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos