En els últims anys Turquia ha aconseguit expandir la seva presència pel Nord de l’Àfrica i el Pròxim Orient. Després de les Primaveres Àrabs el 2011, Erdogan va abandonar la màxima de ‘zero problemes amb els veïns’ i la política exterior turca va adoptar un perfil molt més activista. Bona prova d’això va ser la intervenció militar a Síria i Líbia, països de la conca sud mediterrània immersos en sengles conflictes civils. Aquesta política ha sigut batejada com a neootomana, ja que pretén recuperar protagonisme als territoris que un dia van ser part de la Sublim Porta.