M’han explicat  que als treballadors de la Generalitat se’ls va concedir permís per sortir a rebre un dels bessons Tururull en l’etapa gironina de la seva marxa per la llibertat de qui sap què o qui. Què menys. I no ho dic només perquè la seu de la Generalitat a Girona estigui ornamentada amb llaços grocs i cartells independentistes, com si fos un casal de la CUP. És que en aquesta ciutat s’ha donat sempre permís als funcionaris per victorejar els cabdills que ens visiten, en un costum que va inaugurar Franco el 1942. Llavors els deien que era «festa abonable, sense recuperació» i ara es despatxa amb un «tothom fora, que arriba Turull» per megafonia, els temps han variat les formes, però el fons continua immutable. Si Turull hagués vingut en època escolar, també haurien fet festa a les escoles perquè els nens i nenes, amb l’entusiasme infantil que els caracteritza, fessin onejar banderetes i cridessin «Tu-rull, Tu-rull», com els seus avis cridaven «Fran-co, Fran-co». A Girona sempre rebem amb entusiasme els patriotes, és igual de quina pàtria siguin. I si hi van anar només els funcionaris va ser perquè ara mateix, en aquesta ciutat, no disposem de nens de l’auxili social, que si no, els hauríem posat a primera fila perquè Turull fes algun petó a algun, prèviament desinfectat.