Escric amb la por al cos, perquè, com que el text està redactat uns dies abans, prego als déus de la natura, a la deessa Demèter i a Gea, personificació de la Terra, a totes les divinitats que procuren per les collites i pel creixement dels arbres, que hi facin més que nosaltres i que aquest estiu no sigui la crònica de la mort anunciada de tants boscos que, ara mateix, són a punt de cremar. Mentre escric, rebo les notícies d’un incendi a la Selva, i també m’arriba el fum del de Martorell i Castellví.