Tot i que Pedro Sánchez ha anat amb molt de compte i ha sigut pràcticament hermètic respecte als seus moviments de les dues últimes setmanes, hem tingut mil i una interpretacions públiques alienes sobre les seves motivacions i objectius. Cap observador de la política interior espanyola ha deixat de fer lectures com si en fossin grans assabentats. Estudiant tres o quatre dades, sempre les mateixes, amb el suposat però probable desgast psicològic i funcional de la llarga i irregular batalla contra la Covid pendent. Però, així mateix, a partir dels forcejaments en la distribució de competències entre l’Administració central i les autonomies (a causa del nostre inacabat model territorial), del dur viatge cap a una comprensió bastant generalitzada de la conveniència política dels indults en les esferes alienes al PP i Vox, i de les causes profundes de la impressionant victòria simplista d’Isabel Díaz Ayuso en les eleccions madrilenyes.