La implantació primera de les mesures restrictives va ser un sotrac formidable, però la vam entomar amb una barreja de resignació i de compromís cívic. Aleshores, recordem-ho, no hi havia horitzó. És important destacar-ho. No m’agrada gens fer servir símils bèl·lics, però la situació, més enllà del confinament estricte i del tancament i la reclusió, era severa – i similar a una guerra–, no pas per les privacions i la mort civil, sinó justament per aquest detall: no en sabíem el final. O encara pitjor: era un final difús, a mesos vista, en una confiança cega i incerta en les vacunes, però sense cap garantia de cloenda.