Catalunya està disparada en nombre de contagis, una autèntica explosió que ens situa a la cua d’Europa. Es pot apel·lar a la responsabilitat, al sentit comú i a la serenitat. Aquest virus ens ha ensenyat a ser humils. I ho ha fet amb les pitjors armes: el duel, la por i la carestia. Pèrdues sobre pèrdues. Lluny queden els dies en què vam subestimar-ne la letalitat. També la lleugeresa amb què alguns es van llançar a la seva utilització política. Encara en queden esclats, per descomptat. L’estultícia humana és il·limitada.
Pros i contres
Un mal record
Produeix enrojolament pensar en els dies del «de Madrid al cel». Aquelles setmanes en què, en ple xoc pandèmic, mentre les morts es disparaven, n’hi va haver alguns que van fer gala d’una superioritat nacionalista insuportable
Temes:
El més llegit
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- L’entrada d’una massa d’aire fred posa en alerta Catalunya
- De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci
- Sylt, l’illa de la ‘pijería’ alemanya