Catalunya està disparada en nombre de contagis, una autèntica explosió que ens situa a la cua d’Europa. Es pot apel·lar a la responsabilitat, al sentit comú i a la serenitat. Aquest virus ens ha ensenyat a ser humils. I ho ha fet amb les pitjors armes: el duel, la por i la carestia. Pèrdues sobre pèrdues. Lluny queden els dies en què vam subestimar-ne la letalitat. També la lleugeresa amb què alguns es van llançar a la seva utilització política. Encara en queden esclats, per descomptat. L’estultícia humana és il·limitada.