És preocupant (més que això: terrible, esfereïdor) l’augment de les agressions homòfobes, des del tràgic linxament del noi gallec a càrrec de personatges inflamats d’un odi profund, inhumà, fins a les pallisses de fa uns dies al Somorrostro o el parc Güell, o en tants altres llocs. La percepció que tenim és que la indefensió ara és més intensa que fa uns mesos, tot i que els observadors asseguren que és una tendència que fa anys que va a l’alça. Les xarxes són plenes de denúncies, de menyspreus, d’insults, de provocacions i, al mateix temps que els drets a favor de la diversitat s’assenten i vivim sota l’aparença d’una societat oberta i progressista, alhora es torna habitual la por, la inquietud de passejar sent com ets, davant la fúria desbocada d’intolerants. De feixistes, siguem clars.