La ministra d’Igualtat, Irene Montero, parla molt, però escolta poc. D’això es queixen els metges especialistes en transsexualitat, així com nombrosos grups feministes, que no han sigut tinguts en compte i que es mostren alarmats, particularment preocupades com a dones, pel canvi de paradigma que representa el projecte de llei trans que el Consell de Ministres va aprovar la setmana de l’orgull LGTBI. La qüestió és complexa perquè aquesta proposta barreja conceptes diferents, sexe i gènere, amb greus conseqüències políticament i jurídicament. D’entrada, fa servir un genèric inespecífic, llei trans, que la ciutadania identifica amb les persones transsexuals, amb la millora dels seus drets, una cosa que gairebé tothom celebra en la nostra societat, malgrat l’inquietant augment d’agressions homòfobes. Espanya és un país pioner en el reconeixement de la transsexualitat i des del 2007 disposa d’una important llei, susceptible de ser millorada. Sorprenentment, hi ha un deliberat intent per fer-nos creure que fins ara no s’havia fet res.