El més valuós que porten els qui tornen d’un viatge no són els objectes que hagin adquirit, els diguin o no records, és el relat del viatge, d’allò viscut, de les trobades, de les sorpreses, els xocs, els èxits i els fracassos. Les experiències extraordinàries ho són encara més quan les expliquem. Vivim per explicar-ho, per fer contes als altres. Per això en moltes ocasions, fins i tot mentre estem vivint determinades situacions, ja estem anticipant el plaer de relatar-les i ens diem a nosaltres mateixos coses com «ja veuràs quan ho expliqui a la feina»; per això mateix atresorem històries que sabem que agradaran a una persona concreta o fins i tot ens consolem amb el fatalista «d’aquí a un any com riurem», ja que sabem que convertirem aquesta situació desagradable en un relat còmic quan n’aconseguim la distància narrativa.