Jorge Luis Borges no era un amant del futbol. De fet, l’odiava, i el verb odiar està escrit, aquí, en l’extensió més genuïna del terme. De fet, odiava la gran majoria d’esports. Va escriure que «la necessitat que n’hi hagi un que guanyi i un altre que perdi em sembla essencialment desagradable, perquè conté una idea de supremacia i de poder que em sembla horrible». L’esport, clar, inclou inevitablement la premissa de la victòria i de la derrota i té regles per certificar l’una i l’altra, regles que serveixen per civilitzar l’activitat física i per emmarcar-la en uns paràmetres que van més enllà de l’estricta duresa de la lluita per la vida, que és un assumpte que sí que interessava a l’escriptor argentí.