El ‘podcast’ està salvant, actualitzant i amplificant la conversa sobre cine. Sense desmerèixer el treball realitzat per mitjans especialitzats i des de l’acadèmic, els ‘podcasts’ s’han convertit en un espai fonamental per a l’estudi, l’anàlisi i la discussió sobre cine i televisió. I part de la seva importància es deu a la naturalesa popular d’un format que, en la majoria dels casos, es distingeix per la seva accessibilitat: els ‘podcasts’ són normalment gratuïts, pots escoltar-los quan vulguis i solen tenir un to pròxim. Publicat dimarts passat, l’episodi de ‘The Joe Rogan Experience’ amb Quentin Tarantino, una conversa de 173 minuts, tota la setmana alimenta titulars, reflexions i controvèrsies en mitjans de comunicació i xarxes. No totes les notícies i comentaris trets d’aquesta xerrada són sobre cine, però sí molts. Òbviament, els ‘podcasts’ no han aparegut ara per art de màgia. Tot i que és cert que a Espanya sembla que els hàgim descobert fa dos dies (una cosa injusta per a ‘podcasters’ autòctons que fa molts anys que s’hi dediquen), la tradició en altres països, sobretot als Estats Units, és longeva. Però és veritat que cada vegada s’amplien més el seu radi d’acció, popularitat i influència.