Les xineses es planten davant el Partit Comunista

Les xineses van patir entre el 1979 i el 2016 la brutalitat de la política del fill únic, que les va condemnar a tota mena de vexacions pels funcionaris encarregats del control de natalitat i fins i tot moltes van patir el maltractament del marit i la família política per no donar a llum un home. Quan fa sis anys el Govern va acceptar que tinguessin dos fills, es van enfrontar a noves pressions perquè abandonessin la feina i es dediquessin a la criança del segon fill. L’actual oferta del Partit Comunista Xinès (PCCh) de tenir tres fills la reben cansades i fartes que continuïn manant en els seus úters. Les xineses es planten davant el partit i rebutgen tenir més descendència. La política més radical del PCCh ha sigut, sens dubte, la del fill únic. L’estricte control de natalitat imposat amb l’objecte de l’arrencada econòmica va canviar tant l’estructura familiar com els valors tradicionals confucians de respecte i obediència a la gent gran. La planificació familiar va condemnar les dones a esterilitzacions i avortaments forçosos. Les rebels que van portar a terme els seus embarassos van donar a llum fills que no van ser registrats per evitar les multes i van créixer ocults a l’educació, la sanitat i altres serveis públics. La millora que va tractar d’instaurar el registre dels fills secrets i el permís els matrimonis (no a les mares solteres) d’ampliar la família amb un segon descendent va suposar un nou cop per a les xineses. El Govern va augmentar el permís de maternitat a 160 dies, però són les empreses les que paguen els sous durant la baixa, cosa que immediatament va col·locar a la corda fluixa les empleades en edat de tenir un segon embaràs. Mao Zedong va defensar la integració de les dones en la societat dient que «suporten la meitat del cel», però sense ajudes socials i amb una economia en la qual el sector privat produeix el 70%, la discriminació de les dones s’ha disparat en els últims anys. Mentre l’Estat no assumeixi les baixes per maternitat i no n’hi hagi de paternitat, les xineses es veuran abocades a la discriminació a les seves feines. A més, el ràpid envelliment de la població porta des del 2015 als encarregats de planificació familiar a instar les parelles a tenir un segon fill i a les dones a buscar llocs de treball més conformes amb el seu gènere i a la seva responsabilitat en la criança de la prole. El Govern va creure que autoritzar un segon descendent provocaria un ‘baby boom’, però la taxa de natalitat és cada any més baixa. El 2019 es va situar en 10,48 per cada 1.000 persones i el 2020 amb prou feines van néixer 12 milions de nens. El cens, que segons el ‘Financial Times’ ha maquillat les xifres, fins i tot va registrar el 2020 un creixement poblacional positiu, però fa més de cinc anys que descendeix el nombre de persones en edat de treballar. Els demògrafs critiquen el Govern xinès per no prendre mesures més contundents per pal·liar la crisi de l’envelliment, entre les quals la liberalització total dels naixements. El PCCh la rebutja per dos motius principals: per temor de l’ostentació de famílies nombroses que poden fer els rics (el difunt magnat dels casinos de Macau, Stantley Ho, tenia 17 fills de quatre dones) i per temor que les minories ètniques (tibetans, mongols, uigurs, kazakhs, huis i d’altres), a les quals s’autoritza un fill més que a la majoria (91% dels 1.400 milions d’habitants de la República Popular), disparin la seva descendència. Les xineses urbanites són les més reticents a escoltar les recomanacions del PCCh. La seva oposició es deu a l’enorme competitivitat del mercat laboral, juntament amb l’alt preu de la vivenda i els costos exorbitants de la criança dels fills. L’ajuda que ofereix el Govern –reducció d’impostos i de matrícules d’estudi– no estan dirigides a recolzar les dones. Les migrants, que van deixar el camp i se’n van anar a la ciutat a treballar, tampoc volen més descendents. La majoria es veu obligada a deixar en el poble a cura dels avis el fill que ja tenen, perquè al mancar de registre a la ciutat no té dret a escolarització pública, ni sanitat. L’èxode rural va portar també l’abandonament de l’atenció als pares, tot i que no només al camp es percep la falta dels valors confucians. El desemparament dels progenitors és tal que el 2019 el Govern central va emetre una directiva per aturar la desaparició de la pietat filial i instar els joves a cuidar de la seva gent gran. La catastròfica política demogràfica del PCCh no només ha danyat l’estructura familiar i els valors tradicionals, sinó que ha perjudicat el desenvolupament de la dona i fomentat l’egoisme amb el qual han crescut les generacions de fills únics. El tercer fill no és la solució.

El més llegit