Tecnologia i tercera edat

El dia que el MWC estigui a prova d’àvies

Crear espais per escoltar el que els grans han d’aportar al debat sobre l’ús de les noves tecnologies també és humanisme digital

EFE / ENRIC FONTCUBERTA

Fa unes setmanes vaig estar en una trobada virtual amb un grup de persones grans per parlar de la seva experiència digital. L’optimisme regnava a la sala i no vaig poder evitar certa emoció al veure avis i àvies àvides, utilitzant Zoom amb desimboltura després d’una pandèmia on el peatge de la desconnexió era la soledat. M’explicaven que fins i tot li estaven agafant el truc a pagar amb el mòbil a la fleca i fer transferències de diners a través de «binzus», com qui envia un missatge. Em va semblar entranyable el nom versionat, amb aquesta màgia de les nomenclatures lliures i aproximades però que s’entenen per context. I l’important no és conèixer la marca, sinó saber que existeix, entendre com funciona i poder utilitzar-la. El món ha canviat molt des que van néixer, em deien, però que tenen ganes, motivació i mitjans per afegir-se al carro digital.