Fa unes setmanes vaig estar en una trobada virtual amb un grup de persones grans per parlar de la seva experiència digital. L’optimisme regnava a la sala i no vaig poder evitar certa emoció al veure avis i àvies àvides, utilitzant Zoom amb desimboltura després d’una pandèmia on el peatge de la desconnexió era la soledat. M’explicaven que fins i tot li estaven agafant el truc a pagar amb el mòbil a la fleca i fer transferències de diners a través de «binzus», com qui envia un missatge. Em va semblar entranyable el nom versionat, amb aquesta màgia de les nomenclatures lliures i aproximades però que s’entenen per context. I l’important no és conèixer la marca, sinó saber que existeix, entendre com funciona i poder utilitzar-la. El món ha canviat molt des que van néixer, em deien, però que tenen ganes, motivació i mitjans per afegir-se al carro digital.
Tecnologia i tercera edat
El dia que el MWC estigui a prova d’àvies
Crear espais per escoltar el que els grans han d’aportar al debat sobre l’ús de les noves tecnologies també és humanisme digital
Temes:
El més llegit
- Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El Barça es fa trampes
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols