El dia del funeral de Xavier Folch, l'editor, polític i activista, es van repartir uns recordatoris que contenien l’essència del que ell ha significat per al país. Abans, la família, en un exercici d’extrema delicadesa i contenció, va fer una glossa de l’home públic, però també del marit, del pare, de l’avi. No cal dir que va ser emocionant, aquell agraïment, perquè, de fet, era la constatació del deute que tots els que érem allà (la família, primer) teníem amb el Xavier. Però això són detalls íntims que romandran en la memòria dels que el vam estimar.