Quan les coses estan com estan seria útil que en la política catalana hi hagués una mica menys de gesticulació, de la qual tots estem tan cansats. I més de càlcul realista, del qual, així mateix, la majoria és partidari. L’esquerda entre les autoritats espanyoles i les catalanes és profunda, la coneixem tots, ningú l’oculta, ningú la dissimula per la matemàtica gairebé diabòlica que la sustenta. Després de fracassar donant puntades de peu estèrils contra el mur, el millor pas que ha fet l’esfera independentista per canviar la dinàmica després de les eleccions ha sigut fixar un termini de dos anys per veure si és possible avançar en alguna direcció. Les postures són completament antagòniques: referèndum d’independència o res, o la troballa d’una fórmula constitucional que permeti cert encaix millor, que pugui acabar sent acceptable per als dos costats. Almenys, donant temps que evolucionin les coses en la direcció que sigui dins de Catalunya i en el conjunt de l’Estat.