Caminada per Catalunya

Un Tururull a la carretera

Si es pren la travessia amb tant coratge com la vaga de fam que va protagonitzar a la presó, la marxa per la llibertat la farà amb taxi pagat per la caixa de resistència

Josep Garcia

Ignoro quin pecat vam cometre els gironins en una vida anterior, perquè els déus no desisteixin de castigar-nos. He deixat de portar els comptes de plagues que ens envien des que ens van enviar a Cotarelo, que per si sol és més pesat que les set d’Egipte. Quan sembla que ja hem purgat les culpes, ens envien una nova desgràcia. Aquest dilluns, una de les meitats dels bessons Tururull –no sé quina, no les distingeixo– va anunciar que vol creuar Catalunya a peu, començant a Portbou (Girona), en una «Marxa per la llibertat», no em preguntin la llibertat de qui o de què, això no importa. En lloc de fugir cap a Waterloo, emulant els seus valerosos líders, tal meitat dels Tururull enfilarà cap al sud, província avall. Si el cap de setmana va vostè a la platja i veu algú a la cuneta de l’N-2 assegut en una cadira, no cometi l’error d'aturar-se pensant que és una de tantes senyoretes que ofereixen els seus serveis a peu de carretera, potser és el nostre Tururull en ple descans. Doni-li aigua, llanci-li si vol un rosegó de pa des del cotxe, pregunti-li si TV-3 paga bé les col·laboracions, però no li requereixi uns serveis per als quals no està qualificat malgrat els mesos de presó.