Nou escenari

L’Iran estrena president

La població s’aparta, avorrida, d’unes urnes amb un resultat decidit per endavant. Com a conseqüència, s’accentua el divorci entre el poble i la classe dirigent

AFP / ATTA KENARE

Hi ha països que tarden setmanes a publicar els resultats electorals. En les últimes eleccions nord-americanes, per exemple, es van tardar diversos dies mentre Trump vociferava que se les havien robat. L’Iran és diferent. Allà els resultats electorals es coneixen setmanes abans que la gent vagi a votar. Les eleccions de diumenge passat han sigut un fracàs de participació (48%, un 25% menys que el 2017) i un escàndol perquè s’ha impedit competir a candidats que no resultaven grats al règim. Així no és estrany que molts iranians optessin per quedar-se a casa; el que és estrany és que alguns es molestessin a acostar-se a les urnes sabent que el seu vot era perfectament inútil. A això han reduït els aiatol·làs el que un dia va poder ser un sistema no dic democràtic, perquè «Al·là i la seva voluntat no se sotmeten a votació» –com em va comentar un líder islamista marroquí–, però sí almenys un sistema més obert i pluralista que el dels seus veïns àrabs del Golf Pèrsic.

Temes:

Iran