En l’entrevista que aquesta setmana li va fer Carlos Alsina, Pablo Casado es va postular per rellevar Pablo Iglesias com el polític espanyol que invariablement està emprenyat amb el món i que confon argumentació amb desqualificació. Casado domina l’estil. Tot el seu discurs és una crítica agra de l’altre. Almenys, hauria d’aplicar-se el consell de Churchill i no criticar el Govern del seu país a l’estranger. Em consta que l’espectacle que ha donat aquests dies a Brussel·les no ha sigut gens ben rebut. Deixen d’escoltar-lo quan deslegitima el Govern Sánchez amb la mateixa matusseria que utilitzen alguns independentistes. Núñez Feijóo i Moreno Bonilla són la prova que hi ha una altra manera de fer política.
La qüestió catalana