Ha mort Xavier Folch, editor i amic. El recordo al seu despatx, assegut al meu costat per evitar formalitats mentre m’ensenya un manuscrit que aviat publicarà. El recordo menjant al Quo Vadis del carrer del Carme: la conversa pausada i, de sobte, una espurna juganera als ulls que anticipava una anècdota, una crítica, una primícia literària. Mai aixecava la veu, les seves paraules sorgien amb una calma meditada, i transmetia sempre una discreció entusiasta. O un entusiasme discret. Parlàvem de les novel·les de Daniel Pennac i els contes de J.D. Salinger, de la saviesa de Guardiola i les filigranes de Ronaldinho (era un culer assenyat).