El nom de Xavier Folch figura en tots els relats sobre la lluita antifranquista i la Transició, però en cap se li atribueix el lloc destacat que li correspon. Així és com ha volgut passar a la història, amb la mateixa discreció amb què va viure, com un home que va estar en totes les complicitats sense voler mai assumir lideratges públics, que odiava. I, no obstant, no hi ha historiador que desconegui el seu protagonisme des de la cuina del tardofranquisme i del part democràtic i autonòmic a Catalunya. Va estar en totes les conspiracions, en totes les negociacions per les llibertats, des de la Taula Rodona dels anys seixanta, fins a l’Assemblea de Catalunya, passant per la Caputxinada, on es va constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. A més de ser un dels principals impulsors de la mobilització dels intel·lectuals a favor de la llengua, la cultura i les llibertats nacionals de Catalunya.