Es miri com es miri, l’informe del Consell d’Europa és una clatellada històrica, encara que es vulgui fer passar – amb uns quants jocs de mans – com un elogi de la «vibrant» democràcia espanyola. Tant en les demandes aprovades com en el contingut del text, queda clar un concepte: no es pot parlar més de polítics presos (és a dir, de polítics que han comès un delicte pel qual han estat empresonats), sinó de presos polítics (persones que han patit injustament aquesta llarga condemna, més de 1.300 dies, per les seves conviccions). En la pròpia concessió de l’indult, que és just i necessari, però escarransit i fràgil, es reafirma la mateixa idea.