Els polèmics indults no seran la tomba política de Pedro Sánchez com va poder semblar fa un mes quan va anunciar la mesura des de Brussel·les en una intervenció poc afortunada. Des d’aleshores i fins a la seva concessió pel Consell de Ministres, el president ha millorat la comunicació i surt bastant indemne del difícil assumpte. A Catalunya, la seva posició clarament s’ha reforçat, ja que ha sabut treure a la seva iniciativa el màxim profit, mentre que a la resta d’Espanya el rebuig inicial ha anat a menys, com ho prova el fet que al PP no li anés bé a Colón. Ara bé, Sánchez no té cap garantia que l’independentisme deixi enrere el victimisme, la supèrbia i el to d’exigència contínua cap a l’Estat sense oferir res a canvi, o que reconegui que la primera dimensió del conflicte és entre catalans i, per tant, accepti una taula de diàleg també a Catalunya. No és el mateix Junts, la CUP que ERC, però tampoc sembla probable que Pere Aragonès, tot i que lluny de l’actitud desafiadora dels seus predecessors, vulgui entrar a negociar cap de les ofertes de millora de l’autogovern que li farà Miquel Iceta, el paper al Govern central del qual s’està reforçant.