De vegades el temps corre cap enrere i els assoliments que un creia que s’havien conquerit per sempre s’esvaeixen. Els esvaeixen. És confortable pensar que les idees avancen, igual que el progrés, fins que, de sobte, apareix una generació que es pregunta si viurà millor que la dels seus pares. És còmode imaginar que la idea que Europa assegura la democràcia i el respecte als drets humans, fins que el Govern d’un dels seus països enganya un pilot i l’obliga a aterrar l’avió per detenir un periodista crític. Tot això passa i això ni és passat ni llunyà.