El disputat indult dels polítics

Mai un indult va fer parlar tant a Espanya. Ni existeix cap indult que contingués una motivació tan summament abundant de les raons de la seva concessió, incloent-hi fins i tot un estudi jurídic especialitzat sobre la institució de l’indult. Semblant dispendi d’esforços serà probablement insòlit i farà història, tot i que l’ocasió ho mereixia, perquè aquests indults també seran històrics. A més, el Govern volia blindar la seva concessió davant una eventual impugnació de la Sala Tercera del Tribunal Suprem. Comparant l’extensíssima motivació d’aquests indults amb l’escassíssima que contenen tots els altres que ha emès el Govern des del 1978, qualsevol diria que el Govern és excessivament recelós. Fins i tot comparada amb la gairebé inexistent motivació dels últims indults de Donald Trump, es reaccionaria des de l’estranger amb estranyesa davant l’actuació del Govern. Però la conducta de la Moncloa no és injustificada. Els indults s’han atacat a sang i foc des de diversos fronts, i fins i tot hi ha qui ha arribat a afirmar que suposen un «cop d’Estat». Davant semblants hipèrboles, que bé podrien ser compartides per magistrats ideologitzats, el Govern ha sigut prudent curant-se en salut. Al cap i a la fi, l’art. 9.3 de la Constitució impedeix que cap poder públic pugui actuar de forma arbitrària, i això sí que pot ser controlat pels tribunals. En això se centra la motivació dels indults. En demostrar que s’han sospesat tots els arguments dels que han dictaminat en contra, que es coneix bé la institució de l’indult i la seva jurisprudència, que se sap de primera mà quina és la situació de conflicte social a Catalunya i que donades les circumstàncies, que els polítics deixin d’estar presos contribueix que els que tant han clamat per la seva llibertat percebin un senyal positiu de normalització de la situació malgrat que, com es reconeix expressament, hagin de continuar fent-se esforços polítics intensos per resoldre la situació. També ha tingut en compte el Govern la falta de penediment dels reus. Aquesta dada, que ha sigut tan utilitzada pels sectors adversos –d’un i altre bàndol– a l’indult, és deixada de banda sense posar en qüestió la sentència de condemna del Tribunal Suprem, cosa que jurídicament té mèrit. Al contrari, el Govern eludeix qüestionar aquesta condemna i se centra en el fet que amb independència de quina sigui la voluntat futura dels presos, la societat catalana en el seu conjunt, independentista o no, és majoritàriament favorable als indults, fet que és rigorosament cert i, a més, és un innegable punt de trobada, per cert, en aquesta situació de conflicte. Però per no deixar caps per lligar, sotmet els indults a una cosa freqüent en passades ocasions: condicionar-los a no tornar a delinquir. Així no es pot acusar el Govern d’haver passat per alt el «ho tornarem a fer». Es pot discrepar políticament d’aquesta motivació, però no es pot dir que no sigui jurídicament impecable perquè, sens dubte, des de cap punt de vista pot ser acusada seriosament de ser arbitrària. Davant d’això, poc haurà de dir la Sala Tercera del Tribunal Suprem, la jurisprudència de la qual –firmada per alguns dels seus actuals integrants– no necessàriament ha de canviar. A més, la possibilitat de recórrer dels partits polítics ratlla la irrealitat. No es poden considerar perjudicats pels indults des de cap punt de vista, perquè els indults afecten els presos i ningú més. Ni tan sols són víctimes, llevat que vulguem elevar el concepte de víctima a categories filosòfiques certament etèries. Tampoc Vox, malgrat haver sigut actor popular, té aquesta legitimació. L’acció popular busca promoure l’acció de la justícia en la fase declarativa del procés, és a dir, abans de la sentència, però és pacífic en la doctrina jurídica que manca de cap rol algun en l’execució d’aquesta sentència, que és en el que som ara. I els indults condonen les penes, és a dir, es refereixen a aquesta execució. Només queda la firma del monarca, que tot i que sigui un acte degut, en aquest cas és obvi que un cap de l’Estat no pot quedar al marge. La clemència mai pot ser aliena a un mandatari del màxim nivell.

El disputat indult dels polítics

Es pot discrepar políticament de la motivació de la mesura de gràcia, però no es pot dir que no sigui jurídicament impecable perquè des de cap punt de vista pot ser acusada seriosament de ser arbitrària

El més llegit