L’última òpera que es va representar al Liceu abans de la pandèmia va ser ‘La Clemenza di Tito’, de Mozart. Va rebre positives crítiques, tot i algún comentari negatiu sobre la grandiloqüència excessiva de la posada en escena. Aquesta és una de les òperes «serioses» del compositor, que sempre ha tingut defensors i detractors, perquè n'hi ha que hi han vist el naixement d’una de nova era (musical) i n'hi ha que hi han pensat que l'encarcarament (musical) responia a una feina d’encàrrec, quasi feta a contracor. El llibret de l’òpera narra unes conxorxes contra l’emperador romà – que ho sacrifica tot per la continuïtat i la defensa de la pàtria – i la seva magnanimitat envers els qui el volien veure mort. Hi ha una escena, la segona del segon acte, en què Vitellia, protagonista del cop frustrat, canta: «Il suo rigore non temo già; la sua clemenza io temo». No fa por la severitat, sinó la clemència.
Pros i contres
La Clemenza di Pedro
N’hi ha que hi veuen noves eres (polítiques) i n’hi ha que pensen en urgències (polítiques) formals, sense substància, ni partitura ni llibret
Temes: