Tot i que va parlar també per a l’opinió pública espanyola, que contempla amb recel els indults als líders del procés, Pedro Sánchez va acudir al Liceu de Barcelona per dirigir-se sobretot als cors i les ments dels catalans. De tots, però singularment d’aquells que no militaven a la causa de la independència fa 10 anys i que es van anar sumant a aquesta opció després de la decisió del Tribunal Constitucional de retallar l’Estatut. Les seves paraules estaven destinades principalment als milers de ciutadans que van tallar els ponts amb Espanya després de l’actuació policial de l’1-O. Només el temps dirà si el president del govern ha aconseguit revertir aquella «desafecció» de Catalunya cap a Espanya de la qual va parlar l’expresident José Montilla poc abans que els esdeveniments es precipitessin. De moment, resulta més fàcil valorar l’impacte de les seves paraules als cors, fets malbé per les polítiques de Rajoy i per la forma que va adoptar el discurs del Rei el 3 d’octubre, que a les ments. En efecte, la seva intervenció va estar plena de referències a les emocions col·lectives que han predominat en els últims anys a Catalunya, però va estar faltada de propostes concretes sobre el «nou país» en la construcció del qual va convidar a participar als catalans.