Diuen que Eduardo De Filippo va escriure ‘Filumena Marturano’ en dotze dies. És la mateixa «exhalació» que reclama Oriol Broggi per al muntatge de l’obra que ha estrenat La Perla 29, amb una Clara Segura –com sempre– capaç de transitar de la comèdia al drama en mil·lèsimes de segon, i un Enrico Ianniello, actor napolità, que encaixa en tots els registres, els còmics, amb la precisió del gag, i els seriosos, amb la transcendència una mica encartonada de qui observa com li canvia la vida. Perquè De Filippo és això, aquesta barreja de comèdia «feliç o trista, segons les circumstàncies», que acaba deixant una olor d’amargor just després d’haver rigut amb les ocurrències dels pobres desgraciats que lluiten a saber per què: per l’estricta supervivència, per agafar-se a un món que ja no existeix, per tirar endavant, senzillament. Com diu Broggi, la història de Filumena Marturano és «un tros de vida sense refinar», és aquell esclat –l’exhalació– de la vida mineral, pura, en què les passions i els desitjos són a flor de pell.