L’ampliació de l’aeroport i la salut de les persones

Crida l’atenció, després del viscut en aquests temps de pandèmia, que la salut de les persones no estigui al debat de l’ampliació de l’aeroport. Després d’haver hibernat l’economia i limitat les nostres llibertats bàsiques en nom de la salut, tornem a posar el PIB sobre la salut de les persones. Efectivament, aquests últims dies s’ha produït un ampli debat sobre els pros i contres de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-el Prat. Entre els pros destaquen els beneficis econòmics que reportaria per a Barcelona i Catalunya tal ampliació. Frases com «necessitem ser un ‘hub’ internacional, connectats amb orient i occident... No ens podem quedar enrere» són algunes de les idees de força que recolzen la proposta. Dirigents econòmics i polítics ens animen a pensar en el progrés i en el futur que tindrem si ampliem «no més de 500 metres la pista central». Entre els contres destaca sobretot l’impacte ambiental, en concret l’àrea protegida de les llacunes i els aiguamolls del delta del Llobregat. Una posició defensada per ecologistes i alguns ajuntaments veïns de l’aeroport. Poc més al costat dels contres. Sembla que la sort està tirada, que no haguem après res d’aquesta experiència traumàtica de més d’un any de la qual ara sembla comencem a sortir, i on amb totes les limitacions i incerteses la salut pública ha prevalgut. No obstant, això no té perquè ser així. La salut, el dret constitucional, a Espanya i a la Unió europea, a la protecció de la salut, ha de ser posat a la balança abans que s’adopti la decisió política d’ampliar o no l’aeroport. D’acord amb la investigació científica més recent, resumida a la web de l’Institut de Salut Global de Barcelona, la contaminació de l’aire, inclòs el soroll, partícules i contaminants químics, causa una de cada 9 morts al món. Les més comunes són càncer, ictus, malalties respiratòries, a més d’afectar el desenvolupament cognitiu dels nens i nenes. Un estudi acabat de publicar a la revista mèdica ‘Lancet’ (2021) quantifica l’excés de mortalitat prematura a gairebé 1000 ciutats europees, sent Barcelona una de les de més càrrega de mortalitat. Però és també causa d’hospitalitzacions, que tensen les urgències i les uci, a més d’estrès, alteracions del son, etc. Podem argumentar que sí, però aquests problemes afecten només unes quantes persones. Estan parlant de generar riquesa, llocs de feina per milers. ¿Què poden importar la salut d’uns quants veïns? Són poc més de 80.000 davant els milions que vindran, o passaran en una interconnexió, per Barcelona. L’interès general s’imposa. De nou, una recent investigació duta a terme a la UAB (Grendy Santiago Huacón Cabrera i Jordi Perdiguero García, 2020) mostra d’una manera molt precisa, basat en les estacions de control de l’aire instal·lats a l’àrea metropolitana, que l’activitat de l’aeroport (entre 10.000 i 13.000 aterratges i enlairaments diaris) afecta a la ciutat de Barcelona, situada a 12,3 km de distància (comparat amb els 22km de ciutats com Roma o París), incrementant de manera significativa els nivells dels principals contaminants (NOx, O3 i SO2) de l’aire de la ciutat de Barcelona. Però és que a més, d’aquests arguments locals i específics, hi ha altres arguments de caràcter global, relacionats amb el benestar planetari. L’obsessió pel PIB, que diria el premi Nobel d’economia Josep Stiglitz, ha de tenir un límit. Els objectius de desenvolupament sostenible, l’agenda 2031, han d’estar presents a la decisió política. Quan encara no hem sortit de la pandèmia més greu viscuda en els últims 100 anys, alguna cosa hauríem d’haver après per a fer compatible l’economia i la salut.

L’ampliació de l’aeroport i la salut de les persones

Els objectius de desenvolupament sostenible, l’agenda 2031, han d’estar presents en la decisió política

El més llegit