Tolstoi parlava de les particularitats de les famílies infelices, dels detalls que distingeixen cada desgràcia. Hi he pensat en conèixer els detalls del suïcidi de Segundo Fuentes, l’home equatorià que es va llançar per la finestra en el moment de ser desnonat. No parlo dels anys a l’atur, de la falta de solucions, de la polèmica entre els serveis socials i els jutjats, de la paperassa que el va engolir, de l’impacte de la pandèmia en una vida que ja s’havia torçat, dels equilibris per subsistir, de la documentació que no li assegurava els mínims vitals, dels ajuts que no rebia, del debat sobre «una mort evitable», com he llegit que han dit, de la impossibilitat de pagar el lloguer, de la soledat i la desesperació supremes.