«¿Ens fem una foto?»

Desapareguts Carles Ferrer, Carlos Güell i Arturo Suqué, Joan Mas Cantí i Carles Cuatrecasas són els expresidents mes veterans del Cercle d’Economia, que va fer de pont entre la burgesia catalana, els ministres «liberals» del franquisme i alguns membres de l’oposició democràtica entre el pla d’estabilització i les primeres eleccions democràtiques. Mas Cantí creu que l’èxit del Cercle –el denominador comú del qual és l’europeisme– va ser propiciar el diàleg entre idees i interessos diferents. I és que moltes vegades el possible és el més útil. Estem en altres temps. N’hi ha prou amb recordar que llavors Narcís Serra i Ernest Lluch eren –abans de ser ministres de Felipe– dos joves economistes, deixebles de Fabián Estapé, que escrivien papers per a l’entitat. Però fer de pont entre interessos diferents és una constant del Cercle. Dimecres vam tenir una doble prova. La primera va ser el discurs del seu president Javier Faus defensant, en nom del Cercle i davant l’opinió pública espanyola, l’indult als polítics catalans condemnats, no com la solució al conflicte, sí com convenient per superar el bloqueig. Va ser una valenta expressió del món empresarial català a favor que els indults poden contribuir al desglaç. I aquest dijous Garamendi, el president de la patronal espanyola, li va secundar al dir que «si porten a normalitzar les coses, benvinguts siguin (els indults)». La dreta econòmica es mostra així menys bel·ligerant amb la mesura que la dreta política. Però l’útil seria que el desglaç conduís a una certa normalització entre la Generalitat i les institucions de l’Estat. No serà gens fàcil. La ruptura el 2017 del marc constitucional va ser severament condemnada per Felip VI. Des d’aleshores l’independentisme el culpa de molts dels seus mals i ha fet del boicot als viatges del Rei una cosa obligada. Però han passat quatre anys, Catalunya està a Espanya i els independentistes han guanyat dues eleccions catalanes. La vida segueix i la incomunicació no beneficia ningú. Al març, el llavors vicepresident Pere Aragonès no va assistir a un aniversari de Seat, empresa clau per a l’economia catalana, perquè el president de Volkswagen havia convidat –com és natural– el cap de l’Estat del país que rep les seves inversions. Catalunya no pot continuar disparant contra ella mateixa. I dimecres a la tarda Faus va insistir al president Aragonès perquè assistís a una trobada del president de Corea del Sud amb un grup d’empresaris. I aquesta vegada Aragonès –que havia excusat la seva assistència al sopar posterior on coincidiria amb el Monarca i que aquest divendres no es veurà amb Pedro Sánchez perquè viatjarà a Waterloo– va arribar a la conclusió que no convenia menystenir la potència asiàtica, cosa que va forçar una freda salutació amb Felip VI. I el Rei va sorprendre i va descol·locar: «¿Ens fem una foto?». I la foto estava aquest dijous als diaris. ¿Indica una voluntat de Felip VI de, en temps d’indults, aproximar-se a una Generalitat que alguns a Espanya titllen de «colpista»? Vaig recordar la gens habitual visita que el 1975 el llavors príncep Joan Carles, designat successor per Franco, va fer a Josep Pla al costat de l’advocat Jorge Trias Sagnier, després diputat del PP i que acusen de filtrar els papers de Bárcenas. Vaig interpretar llavors que l’aspirant a la Corona feia una picada d’ullet a la cultura catalana. ¿Vol ara Felip VI, sense abdicar de res –com l’independentisme–, reconnectar amb la Generalitat «republicana»? Seria útil.

«¿Ens fem una foto?»

La imatge de Felip VI i Pere Aragonès a les jornades del Cercle d’Economia confirma que els pròxims indults creen un clima de desglaç

El més llegit