Alguns fa temps que diem que ‘ara o mai’ tindrem l’oportunitat de refer per transformar, transitar, no tornar, i així reestructurar, l’economia catalana. La capacitat de finançament que el programa europeu Next Generation posa a disposició de l’economia espanyola és extraordinària. Difícilment trobarem una ocasió similar en cap altre moment de la història. En efecte, els estralls de la pandèmia, afegits a les seqüeles de la crisi financera de què ara estàvem començant a sortir, més la necessitat de la presidenta europea de fer efectiu davant el món el seu compromís per la sostenibilitat del planeta, ha fet el que semblava impossible: la mancomunización europea del deute. Aquesta era la condició necessària (el finançament), malgrat que no suficient (ara depèn de nosaltres en l’aplicació) per a aquella transformació. ¿Però ens ho estem prenent seriosament? El marasme administratiu estatal en aquests moments és enorme, molt ben recollit per Jimenez Asensio. I a la nostra terra, els canvis polítics i de responsabilitats departamentals (en sanitat i economia, en particular) semblen deixar en uns llimbs les iniciatives promogudes.