Imagino un responsable de Coca-Cola, potser el cap de comunicació o això que ara en diuen Community Manager, assegut davant d'una pantalla per comprovar que, efectivament, les ampolles de Coca-Cola són visibles a la taula on es fa la roda de premsa. En una altra pantalla, a la sala de comandament, hi ha la fluctuació de les accions a la borsa. De cop, Cristiano Ronaldo s’asseu i agafa les ampolles amb un d’aquests gestos de menyspreu que tant coneixem. Fins i tot diria que és un gest de ràbia, quasi un gest d’odi. Les separa del centre de la taula i les arracona a un marge. Agafa una ampolla d’aigua i l’exhibeix com la salvació: «¡Beu, aigua!», diu. I també diu «Coca-Cola» i no afegeix «ecs, quin fàstic!» perquè ja diu «ecs, quin fàstic» amb la seva mirada assassina. I, aleshores, el cap de comunicació (o com se n'hagi de dir) observa la borsa i veu que, de sobte, la companyia perd 4.000 milions de dòlars, que aviat és dit.
Pros i contres
Gestos i accions
La faula de la Coca-Cola i Cristiano Ronaldo no només ens informa de la fragilitat de les finances i els negocis, sinó també del poder del gest d’un home sol
Temes:
El més llegit
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- El primer gran ‘beach club’ de BCN obrirà al juny després d’una inversió de 15 milions
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Remuntada històrica del Barça