Les claus del cas de Tomás Gimeno

Les claus sempre són les preguntes que ho expliquen gairebé tot, també fets com aquest. Entendre el masclisme a Tomás Gimeno i l’assassinat de les nenes de Tenerife és clau, perquè és un cas de llibre, l’anàlisi del qual ha de quedar fora de notícies falses per prevenir-ne altres casos futurs. ¿Què ha passat? Com descriu la jutge en la interlocutòria del cas, Tomás Gimeno va assassinar les seves filles per fer mal a la mare d’aquestes. Això és violència de gènere i es diu violència vicària. Ens han educat amb mandats de gènere, amb allò que s’espera d’un «bon home» o una «bona dona». I si aquests estereotips han sigut molt rígids en el nostre aprenentatge, el nostre món s’estructura en una idea de desigualtat entre homes i dones, i que aquestes poden ser sotmeses. Per això es diu ‘violència de gènere’, perquè aquest mandat imposa una visió que genera violència. ¿Qui és Tomás Gimeno? Per evitar assumir que el teu veí, germà o amic sigui un maltractador, o de vegades només per marcar distàncies, definim els agressors com a monstres o persones malvades, com si pertanyessin a un món a part. Aquesta setmana em preguntaven com qualificar Tomás Gimeno, el pare que ha assassinat les nenes. És fàcil. Un masclista, un maltractador. Com abans definim l’origen del problema, el masclisme, abans n’hi haurà una solució. El masclisme és malvat, per això mata. També hi va haver qui va dir que si la solució davant la violència de gènere era l’ educació, el perfil jove de Gimeno no hi encaixava. No ens referim a tenir títols acadèmics o només formació, sinó a l’educació que una persona rep al llarg de la seva vida per múltiples vies. Hi ha maltractadors de tot nivell d’estudis. ¿Com s’exerceix aquesta violència? En la violència de gènere hi ha un únic motiu: mantenir el control. Perquè el control és poder. La violència de gènere, abans que res, no pretén causar un mal físic sinó alliçonar, és una violència correctiva. Pretén marcar a la dona quin és el seu lloc. El masclista vol que la seva parella faci el que ell diu o la castiga. I cada vegada demanarà més i més, fins i tot anul·lar la pròpia autonomia de la dona com a persona. ¿Quan es produeix aquesta violència? Segons la Macroenquesta de Violència de Gènere, el 80% de les dones opten per la separació o el divorci abans d’interposar una denúncia, pensant que això evitarà una pitjor reacció de les seves exparelles i, sobretot, amb el temor de fer mal als fills. És el moment més delicat en les relacions on hi ha violència de gènere. Encara que al deixar la relació l’agressor perdi part del control sobre l’exparella, el continua tenint a través dels fills, a qui encara controla. Només s’ha suspès un 3% del règim de visites en pares maltractadors, segons el Consell General del Poder Judicial. Així poden exercir la violència vicària, la manera de continuar perjudicant la mare a través dels fills. Vaig sentir a la premsa que com que Gimeno havia sigut capaç de fer mal a les seves filles però no li va fer res al seu gos... Obvi, el gos era de la seva propietat, no de la mare, no li causava un mal especial a ella perquè no era el seu animal. El dolor més gran el causava únicament a través de les filles, el vincle entre tots dos. I com a persona amb poca empatia deshumanitza les seves pròpies filles, fins a convertir-les en objectes per fer mal a la mare. ¿Per què assassina les pròpies filles? El portaveu de la Beatriz, la mare de les nenes, ha definit Tomás Gimeno com una personanarcisista, controladora, egoista i manipuladora. El masclista deshumanitza la dona i fins i tot els propis fills i filles. No és un malalt mental perquè una persona amb un trastorn s’agredeix a si mateixa o a persones del seu entorn. El masclista només agredeix la parella o exparella o els fills i filles. Per això diem que la violència de gènere existeix perquè té l’única finalitat de fer-li mal a ella. El cas de la Beatriz i el Tomás és un altre cas més de la dimensió absoluta de la violència de gènere. La seva obsessió per controlar la Beatriz el va portar a qüestionar que ella refés la seva vida sentimental. Per això, fins i tot va contractar un detectiu privat per vigilar la vida de la seva exparella cada minut. Al final tot això demostra el més dramàtic. Que el masclisme i la violència de gènere impedeixen el més bàsic: el dret de moltes dones a ser lliures.

Les claus del cas de Tomás Gimeno

Ens han educat amb mandats de gènere. I si aquests estereotips han sigut molt rígids en el nostre aprenentatge, el nostre món s’estructura en una idea de desigualtat entre homes i dones, i que aquestes poden ser sotmeses

El més llegit